Un any de vocalia a l’EMD després de
que gairebé 600 persones a Valldoreix votessin a la CUP-PC, un recolzament que avala, malgrat tot, que hi
ha gent que creu que hi ha molt a
canviar.
Un any fent d'altaveu per assolir un
societat més igualitària, lliure, social i feminista. Un any per veure
l’administració des de dins i copsar que el seu estat és un reflex de la mà que
la dirigeix, i que aquesta ma és de Sant
Cugat.
Una any per adonar-nos que les lleis
són una eina que el govern de l’EMD crítica o utilitza segons les necessitats
del moment, les compatibilitats laborals del President, el tractament envers
els treballadors de EMD, decisions de govern preses de forma unilateral, o el
fet de emular als alts directius de les multinacionals que en aquest context de
crisi segueixen abaixant sous a les seves treballadores i es pugen
desvergonyidament els seus. En aquest punt els Vocals d l’oposició hem estat
condicionats per una precarietat de representativitat i de retribució essent testimonis de com
s’han repartit en el cartipàs la partida destinada a les Vocalies seguint el
criteri de “abans érem nou i una a l’oposició i cobràvem X, i ara som sis i
quatre a l’oposició i seguim cobrant X” passant-se pel folre el que ha volgut dir
la gent a les urnes i que no els ha votat a les darreres eleccions.
